L'estil berliner weiss ha estat un dels que més evolució ha tingut amb el pas del temps i ha donat lloc a molts camins interessants amb bases de fruites, de té, d'herbes aromàtiques i com no, també amb llúpol com en el cas que avui us presentem. Tenen en comú que sempre són cerveses acidificades amb bacteries, generalment lactobacillus, per donar-lis el caràcter "sour" que les fa molt lleugeres i bevibles. Fugint d'aquesta tècnica al Club som més partidaris de acidificar amb llevats com el lachancea thermotolerans que proporciona una sabor net, fresc i lleugerament tropical, sense el típic aroma a iogurt que deixen els bacteris.

Com el nom indica, la hoppy sour aporta llúpols frescos de la varietat Citra i Cashmere en la fermentació, cercant el difícil equilibri entre l'amargor i acidesa per balancejar l'escassa dolçor residual del cereal. En definitiva, un delicat joc d'equilibris que ben balancejat dona lloc a una cervesa espectacular per beure'n a galledes els dies de calorada