La recerca de llevats rústics que hagin perdurat en el temps va portar els laboratoris a la granja del senyor Sigmunds, al sud de Noruega, el qual mantenia el cultiu de llevat en un curiós collarí fet de vèrtebres espinals d'orca seques. La porositat d'aquests ossos de peix permetia que el llevat els colonitzés i es conservés allà sec fins al següent ús. Aquest mètode, inversemblant per nosaltres per les nostres temperatures, va crear una soca de llevat que fermentat a temperatures elevades dona unes cerveses refrescants amb un lleuger record a la pell de taronja. Sigui com sigui, resulta que aquest llevat cultivat a Noruega permet fermentar a temperatures més elevades que els altres, cosa que el fa ideal justament pels països més meridionals com el nostre. Ironies del destí que aprofitem amb gust per aportar un perfil nou rústic i refrescant que ens encanta.